Crónicas de dos locas

2011-07-14T18:13:00.002Z

Després d'una eternitat sense posar res en aquest blog, la Nurieta m'ha inspirat al fer ella un blog per explicar les seues aventures per la Índia! (Si no ha arribat, deu estar a punt!)

Aquesta és la samarreta-regal que li hem fet amb la Laura, amb proverbis hindús, frases de Gandhi i imatges relacionades amb el seu viatge.

Esperem que s'ho passi superbé i sigui una experiència magnífica! La seguirem pel blog, això potser ens portarà a no tenir tan oblidat aquest mòn; i que potser algún dia aquest blog sigui cròniques de tres bojes i no només de dues! ;)

CLOUD STRIFE!

2006-09-29T19:59:00.000Z

Wuowuoooooo!!!
Aquest passat 19 de setembre ha estat el cumple de la Laureta!!! I que es mereix aquesta xiqueta?? Moltes coses!! Però com que la llista era llarga, m'he dedicat a materialitzar una cosa...

un Cloud Strife de peluchillo per ella soleta!! ^_^

El procediment es secret profesional... només li puc explicar a la laureta!! I potser a algú més que inspiri prou confiança com per saber que no es divulgarà sense el meu permís.

Idea original: Ascha
Patrons: Mama (que hi farem si una no en sap fer...)
Guia de com cosir i brodat dels ulls: Mama...
Cosir: Ascha
Pèl: Ascha
Pintat: Ascha
Targeta original de altres peces de la "col·lecció"+ felicitació inclosa: Ascha

Fotos!!!!!!!!!!!!!!!!!

Espero que t'agradés!! ^_^
Muakis bicheta!

El rolero: cabeza de turco!

2006-05-26T22:34:00.000Z

Ja feia temps que no llegia cap noticia incriminatoria cap al gremi dels jugadors de rol... Es veu que ja tocava, per que avui al "20Minutos" s'han lluit...

Descubren rituales de vudú cerca de Can Ruti

La presencia de personas con velas caminando por el bosque de madrugada alarma a los vecinos. Las ceremonias incluyen el sacrificio de animales.

A menos de 10 minutos del centro de Badalona, en el poblado íbero de Can Bosca, cerca de Can Ruti, los vecinos de la urbanización-colonia Sant Jordi han reaccionado alarmados a la aparición de restos de ritos vudú sangrientos.

Se trata, según expertos consultados por 20 minutos, de rituales ancestrales que, por incluir el sacrificio animal, «son de magia negra».

Los vecinos de la urbanización afirman que los hallazgos «no nos asustan pero nos inquietan». Lo que sí temen «es la presencia de individuos que andan de madrugada por el bosque de Canyet». Llevan velas y entonan cánticos. Se trata, según los testigos, de personas de origen caribeño, que creen en estos ritos y que que han despertado el recelo del vecindario, por lo que han presentando denuncia ante la Guàrdia Urbana.

El lugar escogido para las ceremonias vudú es un torreón íbero en el que, a la mañana siguiente, aparecen los restos de gallinas, gallos y faisanes degollados, con cuya sangre impregnan monedas de curso legal. Esparcidos entre matojos aparecen muñecos de trapo «con el sexo claramente definido» y restos de cereales, arroz, tabaco y bebidas alcohólicas.

Fuentes municipales restan importancia a los hallazgos y los atribuyen a «gamberradas juveniles» y a unas prácticas relacionadas con los «juegos rol».

Deixant de banda el tema de la magia negra i el vudú (no em refio gaire dels "expertos" ¬¬u), la veritat es que és brutal la facilitat amb la que ens endonsen els marrons eh? I això que "Se trata, según los testigos, de personas de origen caribeño"... Per supost, caribenys jugant a rol, així té més sentit!! Raro que no hagin dit que també juguen a videojocs... u_U
Aquí us deixo l'enllaç amb la noticia, no sigui que algú es pensi que m'ho he inventat xD

http://www.20minutos.es/noticia/124119/0/rituales/ceremonias/sacrificio/#sigue

La friki cartera (II)!!!!

2006-04-21T12:21:00.000Z

Hola hola holaaaaa!!! Segona entrega de la cartera més personalitzada del mercat!!

Donat que les anteriors van decidir que la seva vida havia arribat a la seva fi, es van suicidar... no alhora, però si en un curt periode de temps... Això ens va fer pensar que abans de dur a terme el pròxim projecte (surprise! ^^) haviem de fer-nos unes carteres noves. Per suposat, millorades!! Així doncs les noves carteres (i actuals), estan perfeccionades y sobretot reforçades!

Esperem que durin una bona temporada!! Wake_Up segueix sent fidel a Calvin i Hobbes, i Ascha s'ha passat a fer-la de Trigun-Berserk-Hellsing!!!

Tschüss!!

La friki cartera!

2006-01-04T22:20:00.000Z

Benvolguts frikis!
Esteu cansats de les vostres carteres? Heu pensat mai en tindre la vostra propia cartera personalitzada? Esteu d'enorabona! ^_______^
Ascha&wAkE_uP productions us ofereix una solució!!
...
Bé, com que es un procés una mica lent d'explicar, us enviem a aquesta web on diu, pas per pas, el que heu de fer! ^^u

Aquí teniu una foto de les nostres carteres! ^__^

L'invasió nadalenca (II)

2005-12-28T18:35:00.000Z

Segona part...

Dos dies després de haver escrit les nostres inquietuts per compartir-les amb vosaltres, ens hem vist obligades a publicar una notícia del Diari "Més Tarragona" del dia 27 de desembre del 2005.
Aquest text ens demostra que no només nosaltres ens n'hem adonat del que està passant...

Us copio la notícia i en penjo la fotografia (m'ha fet mandra escanejar-ho... que hi farem... ^^):

ELS PARES NOELS ENVAEIXEN TARRAGONA
El Nadal, com gairebé tot en aquesta vida, també està sotmès a modes -per sort, sovint passatgeres-. Aquest any, passejant pels carrers, es poden veure desenes i potser centenars de pares noels (o Santa Claus) de tota mena de tamanys, pujant a les finestres del pisos i les cases. Fins i tot se'n pot veure un a la Casa dels Transeünts que sembla de veritat pel seu tamany garirebé humà. Sembla que aquest invent de la Coca-Cola, que arriba de Lapònia acompanyat pels rens - el mes conegut es diu Rudolph - va guanyant terreny any rera any als Reis Mags d'Orient. Serpa perquè aquest vell de barba blanca arriba quinze dies abans que Melcior, Gaspar i Baltasar i de paciència aquesta societat no en va gaire ben servida.

L'invasió nadalenca

2005-12-25T19:53:00.000Z

Ahir, nit de Nadal, vam tancar finestres, baixar persianes, atrancar portes. No vam dormir, sinó que, escopeta a mà, i atentes a qualsevol soroll, vam patrullar els passadissos de casa nostra. Sí, teníem por. Perquè, no sé si us en haureu adonat però en aquestes darreres festes de Nadal hem patit la invasió dels Vagabond-Santa Claus! Escalen per baranes, trepen per parets, s’esmunyen per les finestres... Estan por todas parteeeees! Quin obscur motiu empeny a aquests pobres pares noels a delinquir d’aquesta manera? Potser s’han apujat els preus del menjar per als rens i s’han mort de fam? Potser els duendes estan de vaga demanant millores salarials i reducció de jornada, i per això el pare noel es veu obligat a robar els regals? Sigui com sigui, esta clar que aquest barbut personatge passa per un mal moment econòmic... Així que, des d’aquí us animem a que deixeu estar al Santa Claus a la seva misèria, i opteu per demanar els regals al tió i als reis, que al cap i la fi, són més a repartir!
Ascha i wAkE_uP intrèpides reporteres han sortit al carrer a buscar proves contundents d’aquests fets... Aquí les teniu:

Aquí veiem els pares noels atracant una superfície comercial...

Sembla una imatge normal...

... però si l'ampliem, ens podem adonar del penós estat dels rens de Santa Claus... S'hauran mort de fam?
(Enteneu que es molt difícil obtenir una fotografía de calitat del trineu, ja que vola molt alt i va molt depressa...)

Un pare noel pillat infragantti!

Anys, anys, per molts anys!!!!!!

2005-11-20T20:01:00.000Z

<-- Borrosets... pero se sap qui som!

Aquest finde hem celebrat el cumple de la Laura (19 set), del Mikel (21 oct) i de la Natalia (18 nov).
Setiembre, Octubre y Noviembreeeeeeeee!! Però bueno, al final ho hem celebrat!!

I de quina manera eh!!? Wuowuoooooooooooooooooo!!!

Per veure les fotos, adreceu-vos a la Galería de fotos de Ascha&WakE_up, on hi ha una petita selecció de les 100 i pico fotos que vam fer!!!

Primer soparet a ca el Mikel, de les 8 del vespre fins a les 10 i pico que no vam començar a menjar... xDDDD
Seguidament va venir el Nacho, i vam jugar al Drinking Parxís (regal que li vam fer al Mikel), crea les normes, juga... creen més.. en fi, una odissea per el mon del joc i la beguda... xD

A la 1 pilla el buseret cap a Garage i entre dins i fora, fora i dins, vam estar fins a les 3! Hora en que vam agafar el buseret de nou cap a caseta!!

Mult bé ens ho vam passar!!!!!!!!!! ^___^

Filosofando... morí.

2005-11-11T23:05:00.000Z

Su voz retumbaba en mi cabeza, las palabras penetraban en mi cerebro como alfileres, casi no podía respirar, no quedaba oxígeno en mis pulmones.

Tumbada en la fría arena de la playa, el viento acariciaba mis labios, mientras miraba las resplandecientes estrellas que rodeaban la luna, pensaba en todo y en nada.

En lo insignificante que era yo para el mundo, y en lo importante que era yo para mí, porque todo empieza en uno mismo, y acaba en los demás. Si no te quieres a ti, no puedes querer a otra persona, porque eres incapaz que amar. ¿Me quería a mí? Realmente… yo… ¿me quería? Cuál era la respuesta… ¿Que sí? ¿Que no? Yo… respondería… que sí. Entonces, por esa regla, yo podía querer a otra persona. Pero… siempre hay un “pero” en estas filosofías.

BASTA! No quiero pensar. Sólo mirar las estrellas, perderme en su pequeñez, en su inmensidad. Contradicción de nuevo. Pero solo perderme, sin pensar en nada. Concentrarme en un punto, perderme en él, perderme en mi, y todo sin moverme de las cálidas manos de arena que me sujetan a la realidad.

Tengo frío, el crudo viento se arremolina a mi alrededor. Miedo. Tengo miedo. Y si me cubre la arena, ¿que haré? Luchar… Resignarme… no lo sé… Mi cuerpo no responde, no puedo moverme… así que… me resignaré. No!!! Tengo que salir! Tengo que luchar!! No me puedo rendir!!! No sin haber besado tus labios! No sin haberte encontrado!! No sin saber si realmente existes!!! Tú, mi otra mitad. Predestinado o no a encontrarme, da igual. El oxígeno se escurría… no podría aguantar mucho más. ¿Me resignaba pues? ¿Qué más podía hacer? Esperar. ¿A qué? ¿A quién? Si no me quedaba aire… - “¿Se encuentra bien señorita?” – una voz!! ¿Quién era? Tenía que moverme, responder, hacer algo! Pero mi cuerpo no respondía, le oía, su voz retumbaba en mi cabeza, las palabras penetraban en mi cerebro como alfileres, casi no podía respirar, no quedaba oxígeno en mis pulmones. No sentía ya nada… Moría… Moría abrazada por la cálida arena mandada por el frío viento.

By Ascha 11/11/05

Bio Bio Pajarito =P

2005-11-05T19:08:00.000Z

¡Bio Bio Chup Chup!

[=|:^)(***)()